Aquesta és una història d’art, passió i sentiments. La història del pintor que cremava els seus quadres.
Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) és un dels noms més singulars de l’art català del segle xx. Influït per la Barcelona dels Salons d’Octubre, el cubisme picassià i els anys viscuts a París, Palau Ferré és el pintor dels paisatges primaverals, de les figures femenines d’ulls ametllats i de la mitologia simbòlica.
En tornar de París, als anys seixanta, la seva exitosa trajectòria vital i artística s’estronca pels contractes que signa amb un marxant i que l’obliguen a pintar metres quadrats. L’única solució que troba l’artista és deixar d’exposar per cremar les seves pintures.
Al llibre, l’historiador Francesc Marco-Palau repassa la vida del seu oncle avi i es pregunta si pot haver-hi ètica en un món artístic dominat per les galeries, les subhastes i l’especulació.
Aquesta és una història d’art, passió i sentiments. La història del pintor que cremava els seus quadres.
Títol | El pintor que cremava els seus quadres |
---|---|
Subtítol | Assaig biogràfic de Maties Palau Ferré |
Autor | Marco-Palau, Francesc |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 164 |
Format | 15,5 x 23,5 cm |
---|---|
Pàgines | 164 |
Enquadernació | Tapa tova |
ISBN | 978-84-17759-89-6 |
Preu | 17,50 € |
Francesc Marco-Palau (Tarragona, 1989). Doctor en Història Comparada, Política i Social (UAB) amb el mestratge del professor Joan B. Culla. Llicenciat en Història (URV), màster en Història de Catalunya (UAB) i màster en Formació del professorat (UAB). Columnista de premsa i opinador en diversos mitjans de comunicació, és membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua, patró de la Fundació Vincle i patró de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. És autor dels següents llibres: Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català (2014); Promoure la llengua, cohesionar Barcelona. 25 anys del CNL de Barcelona (2014); Josep Rahola. Una veu catalanista d’esquerres al Senat (2014); Francesc Dalmau. De Normandia a Palamós (2015) i La generació de la independència (2017).