El simposi «Espanya contra Catalunya» que va tenir lloc a la darreria del 2013 amb l’objectiu d’analitzar els tres-cents anys de repressió política, cultural, lingüística, mediàtica i econòmica d’Espanya contra Catalunya, va donar lloc a una resposta espanyolista de grans dimensions destinada a denigrar el procés sobiranista català i a desacreditar la historiografia catalana.
Les institucions convocants varen ser objecte d’una demanda a Fiscalia per part d’alguns partits polítics catalans, exigint-ne la suspensió, i de diverses accions parlamentàries en el mateix sentit. Al front anticatalà espanyol s’hi varen sumar alguns sectors de la societat civil catalana i alguns intel·lectuals que, escandalitzats pel títol del simposi, en demanaven també la retirada.
El llibre és una mostra altament significativa de l’animadversió que el procés sobiranista català està despertant en el món intel·lectual, cívic i mediàtic espanyol i de la tebiesa amb què és defensat per algunes persones significatives de la societat catalana. És, en definitiva, un llibre valent que denuncia amb fermesa l’actitud dels enemics de sempre de Catalunya.
Títol | Espanya contra Catalunya |
---|---|
Subtítol | Crònica negra d'un simposi d'història |
Autor | Jaume Sobrequés i Callicó |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 117 |
Format | 15,5 x 23,5 cm., 152 pàgines |
---|---|
ISBN | 978-84-16166-00-8 |
Preu | 14,90 € |
Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 1943) és catedràtic emèrit d’història de Catalunya a la UAB, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (IEC). Ha estat director del Museu d’Història de Catalunya (2000-2008), senador (1977-1982) i diputat al Parlament de Catalunya (1988-1995). Va ser membre de la Comissió dels Vint, que va redactar l’Estatut d’Autonomia del 1979. Ha dirigit la Història de Barcelona (1991-1997). És autor de: La guerra civil catalana del segle xv (1973), en col·laboració amb Santiago Sobrequés i Vidal; Catalunya i l’Estatut d’Autonomia (1976); El pactisme a Catalunya (1982); L’Estatut d’autonomia de Catalunya (1982), en col·laboració amb Sebastià Riera i Viader; Antoni Rovira i Virgili. Història i pensament polític (2002); La fi del silenci. La recuperació de la Generalitat i el retorn de Tarradellas (2002); 1941. Un opositor català durant el franquisme (2005) i és coautor, amb Mercè Morales, de Manual d’autonomia (2003) i La Generalitat a l’exili (2008), i, amb Ramon Sarobe, d’Hug Roger III (2008). Les seves darreres obres són: Estudis d’Història de Catalunya, 2 vol. (2008 i 2010); Orígenes hispanos de California (2010); L’Estatut de la Transició. L’Estatut de Sau, 1978-1979 (2010); L’Onze de Setembre i Catalunya (2011) i Cap a la llibertat (2013).