Editorial Base

Jaume Sobrequés i Callicó ha estat catedràtic d’història de Catalunya a la UAB i és director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (IEC). Ha estat director del Museu d’Història de Catalunya (2000-2008), senador (1977-1982) i diputat al Parlament de Catalunya (1988-1995). Va ser membre de la Comissió dels Vint, que va redactar l’Estatut d’Autonomia del 1979. Ha dirigit la Història de Barcelona (1991-1997). És autor de: La guerra civil catalana del segle xv (1973), amb S. Sobrequés i Vidal; El pactisme a Catalunya (1982); L’Estatut d’autonomia de Catalunya (1982), amb S. Riera; Antoni Rovira i Virgili. Història i pensament polític (2002); La fi del silenci. La recuperació de la Generalitat i el retorn de Tarradellas (2002); 1941. Un opositor català durant el franquisme (2005) i és coautor, amb Mercè Morales, de Manual d’autonomia (2003), La Generalitat a l’exili (2008) i Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya (2011), i, amb R. Sarobe, d’Hug Roger III. Epistolari de guerra del darrer comte de Pallars (2008). Altres llibres són: Estudis d’Història de Catalunya (2008 i 2010); Orígenes hispanos de California (2010); L’Estatut de la Transició. L’Estatut de Sau, 1978-1979 (2010); Cap a la llibertat (2013); Espanya contra Catalunya (2014); Una Nova Planta contra Catalunya (2015); La gran ignomínia (2018); Catalunya, un país modern (2019); Repressió borbònica i resistència identitària a la Catalunya del segle XVIII (2020), i Viana. La presó del príncep (2022).