Editorial Base

La Proclamación Católica conté 37 paràgrafs, el contingut dels quals es pot dividir en tres grans blocs. El primer contraposa, d’una banda, les qualitats de Catalunya i dels seus habitants, tot reflectint la fe i els serveis dels catalans vers el seu rei, i, de l’altra, els crims i sacrilegis comesos pels soldats reials a Catalunya. En el segon bloc es presenten els arguments historicojurídics que demostren les limitacions del poder reial a Catalunya. Gaspar Sala justifica les reclamacions, fetes pels catalans, de les seves llibertats i dels seus privilegis, i assenyala l’allotjament dels soldats a la província, a principis de 1640, com la causa immediata del conflicte. Finalment, el tercer bloc es posa de manifest els problemes que sofria Catalunya en un marc més ampli, car descriu els mals que assetgen la monarquia sencera. Tant els consellers com el Consell de Cent de Barcelona proposen a Felip IV que destitueixi el comte-duc d’Olivares i posi fi a les seves nefastes directrius de govern, presentant això com el remei fonamental per salvar Catalunya i tota la monarquia. Tanmateix, encara que podem reconstruir una certa estructura global de la Proclamación, no podem contradir l’opinió d’alguns contemporanis que la consideren una obra desordenada perquè, efectivament, la seva força no recau en l’ordre lògic del text sinó en l’estil emocional, i moltes vegades apassionat, de l’autor.

Cal destacar que el que intenta aquest escrit es evitar la invasió de Catalunya, tot tractant de dissuadir la Cort. Existeix una clara advertència dirigida a Madrid, en la qual diu que l’exèrcit reial trobarà una província ben armada, amb nombroses tropes i soldats que sabran defensar-la. Gaspar Sala descriu el paisatge muntanyós de Catalunya on «diez, o doze mosqueteros pueden tener un exercito» i la influència d’aquest entorn en les qualitats militars dels catalans. S’argumenta que Catalunya és una província molt poblada, amb matèries primeres suficients per produir armes i munició i que, a més, té homes que saben manejar-les. Aquests homes «son leales, y firmes con sus amigos, terribles, y severos con sus enemigos», Gaspar Sala posa fi al seu advertiment amb l’afirmació que «(...) el Principado puede guarnecer sus fronteras, con muchos millares de soldados, sin q[ue] falten a la defensa de las plaças intraneas».

La frase esmentada que fa referència als milers de soldats que la província podia armar, forma part d'una estratègia d'intimidació que pogués detenir l'exercit castellà, espantar-ne els seus membres i convèncer els seus responsables del risc que podria comportar un enfrontament armat. Els intents d'intimidació no es varen limitar a les amenaces amb la potència militar catalana sinó que també inclogueren les possibles intervencions del cel.

Conclusions :

Segurament els dirigents catalans, durant el mes de setembre i primers dies d’octubre, no sabien si realment havien de preparar-se per a una guerra o, ans al contrari, si encara eren a temps de trobar una solució pacífica, per via del diàleg. Aquesta incertesa es reflecteix a la Proclamación.

La Proclamación Católica va ser l’obra més més emocional que sortí de Catalunya durant la Guerra dels Segadors i la més efectiva quant a la transmissió i recepció dels missatges.

La transcendència que l’obra de Gaspar Sala tingué entre els seus lectors contemporanis es fa palesa en el fet que, només de la Proclamación, n’apareguessin impreses ni més ni menys que tres rèpliques. Indubtablement, la Proclamación Católica era considerada una obra especialment efectiva. La Suplica de Tortosa redactada per un membre de la Inquisició, l'Aristarco o censura de la Proclamación Católica, encarregada per Olivares i la Idea del Principado de Cataluña, demostra fins a quin punt es temien els efectes d’aquesta obra.

Com que els contemporanis de la Proclamación estaven convençuts de l’efectivitat de l’obra, podem suposar que els responsables de la seva publicació n’esperaven la mateixa eficàcia. Això confirmaria que Gaspar Sala, els consellers i, possiblement, els diputats, pensessin que la principal finalitat política que perseguia la Proclamación, és a dir, la intimidació i la destitució d’Olivares, es podia aconseguir mitjançant la difusió de l’obra.

En definitiva, la Proclamación Católica va ser concebuda com una arma de lluita política i, fins i tot, militar, i percebuda com a tal per amics i adversaris. La Proclamación Católica va ser una obra de propaganda, una contribució al discurs polític català, un acte polític i un esdeveniment públic.

Fra Gaspar Sala i Berart va néixer a Saragossa l'any 1605, fill de pares catalans. El 1622 va pendre els hàbits de l'orde de sant Agustí en el convent de la capital aragonesa, i després estudià filosofia i teologia a Barcelona. El 1635 entrà com a fill en el convent dels agustins de Barcelona.

Ens els escrits nombrosos de Gaspar Sala -sovint fruit d'encàrrecs institucionals- resten resumits els ideals, els sentiments i les justificacions de la classe revolucionària catalana.

Els seus escrits són una mostra de la doble personalitat literària de fra Gaspar Sala: d'una banda, un autor que defensa i exposa unes argumentacions pròpies i, de l'altra, un publicista que rep una comanda amb unes conclusions delimitades a priori.

Sala destacarà i serà conegut pels seus escrits polítics. El 1636, quan ocupa el càrrec del col·legi agustinià de Sant Guillem de Barcelona, Sala publica un interessant tractat sobre la política de caritat municipal titulat Govern Polítich. Més tard, el 1639 pronuncia al Palau de la Diputació, un llarg sermó, que amb el títol Panegyrico aniversario de los heroes catalanes difuntos, inmortales en sus hazaña, serà una abrandada lloa, plena d'esperit patriòtic, de Catalunya i dels seus grans homes, on pondera i enalteix la nació catalana remarcant la seva antigor i fermesa en la fe catòlica i subratlla la fidelitat i els molts serveis que els catalans havien tingut envers els seus reis. Aquest sermó anuncia la intensa activitat política i publicista que fra Gaspar Sala tindrà a l'inici de la revolució de 1640.

L'octubre de 1640 publicà la Proclamación Católica, obra cabdal de la batalla ideològica i propagandística sostinguda per les institucions catalanes amb el govern de Felip V i del Compte-duc d'Olivares. De llavors ençà, el protagonisme de Gaspar Sala és extraordinari. Des de bon començament, Gaspar Sala va ser conscient de la importància que la ''guerra dels papers'' podia tenir en el desenvolupament del procés revolucionari català, i de la força i penetració social que les argumentacions religioses tenien en aquella batalla ideològica i propagandística.

• Serra d'Or - octubre 2004 / núm. 538 (2) - Una proclama patriòtica del segle XVII
• El Temps - Febrer 2004 (2) - Un clàssic de la revolució catalana de 1640
• L'Avenç - núm. 284 (octubre 2003) (2) - La resistència a través dels papers
• La Vanguardia - Dissabte, 24 de maig de 2003 - Orienta más saber lo que se reedita que lo que se publica por primera vez
• Avui - Diumenge, 18 de maig de 2003 - Catalunya contra Olivares
• Manuscrits - núm. 21 (2003) (2) - Gaspar Sala. Proclamación Católica
• Pedralbes. Revista d'història moderna - núm. 22 (2002) (2) (3) - Proclamación Católica