Editorial Base

FORMACIÓ DE LA TERCERA I ÚLTIMA COMPILACIÓ

L'any 1701, recentment sotmesa Catalunya a la dinastia borbònica, es reemprengué l'acció legislativa de les Corts, estroncada des de les celebrades el 1599, puix que la Cort tan conflictiva del 1626 havia restat inacabada i sense produir cap norma legal. Feia 75 anys que no se n'havien celebrat i, per a preparar amb més encert la nova cort, la Diputació General de Catalunya feu reeditar l'obra de Lluís de Pequera Práctica, forma y stil de celebrar Corts Generáis en Catalunya y matéries incidents en aquelles. En aquella Cort General el jove rei Felip es mostrà respectuós, i fins i tot generós, amb el principat de Catalunya, a canvi del no menys generós donatiu que rebé dels seus sotmesos. Feliu de la Penya no s'estigué de reconèixer que les constitucions d'aquella Cort foren les més favorables de les que havia obtingut Catalunya. Per la seva banda, un dels ministres de Felip V digué, amb disgust, que ''lograron los catalanes cuanto deseaban, pues ni a ellos les quedó que pedir, ni al rey cosa especial que concederles, y así vinieron a quedarse más independientes del rey que lo está el Parlamento de Inglaterra''. En aquesta Cort, que durà encara una part del 1702, s'acordaren 96 constitucions, capítols i actes de cort, que es donaren a l'estampa i veieren la llum l'abril d'aquell mateix any.
Es prengué l'acord de fer una reimpressió dels tres volums de les Constitucions i altres Drets de Catalunya prenent com a base l'edició de 1588-1589, a la qual caldria afegir les constitucions produïdes en la Cort que s'estava celebrant i les de la Cort de l'any 1599, com també posar al dia, fins aleshores, la relació dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó i renovar els índexs de títols de capítols de cort i els alfabètics. Així, en la reedició, només hi hauria una nova compilació pel que feia al dret paccionat, però no al de pragmàtiques.
Per tal de dur-ho a terme, es nomenà una comissió formada per fra Baltasar de Montaner i Çacosta, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, el doclor Josep de Solà i Guardiola, donzell, i el doctor Salvador Massanès de Ribera, ciuladà (hi eren representats, doncs, els tres estaments), els quals també tindrien al seu càrrec la correcció de l'estampado.

EDICIÓ DE LA TERCERA COMPILACIÓ.-
Constitucions y altres drets de Cathalunya, compiláis en virtut del capítol de cort LXXXII de las Corts per la S. C. y R. Majestat del Rey don Filip IV nostre senyor celebradas en la ciutaí de Barcelona. Any M. DCC.II. Aquest es el Volum Primer. Al peu présenta la indicació Barcelona: En casa Joan Pau Martí y Joseph Llopis estam-pers. Any 1704.
Pragmáticas y altres drets de Cathalunya. Compilats en virtut del cap. de cort XXIV de las Corts per la S. C. y R. Majestat del rey don Philip nostre senyor, celebradas en la ciutat de Barcelona. Any M.DCC.II. Indicació de ser el Volumen segon. El maleix peu, Barcelona: En casa Joan Pau Martí y Joseph Llopis estampers. Any M.DCC.IV
El tercer volum, que respon totalment a la compilació estampada el 1588, conserva a la portada Constitucions y altres Drets de Cathalunya superfinos, contraris y corregits, compiláis en virtut del cap. de cort XXIII de las Corts per la S. C. y reyal Majestat del rey don Philip nostre senyor celebradas en la vila de Montsó. Any M.D. LXXXV. Expressa ser el Volum Tercer. Només varia el peu d'impressió, que ara, com en els altres dos volums d'aquesta estampació, és Barcelona en casa de Joan Pau Martí y Josep Llopis estampers. Any 1704.
L'estampació dels tres volums, tal com ordenava el capítol de cort abans esmentat, es féu a despeses i profit de la Generalitat de Calalunya sota l'administració dels diputats i oïdors, que adjudicaren l'obra a subhasta entre els impressors de Barcelona. Un incendi al lloc que es guardaven els exemplars de l'edició, féu que se'n perdés un gran nombre. Per això al cap d'algun temps l'obra fou de dificultosa adquisició.
L'any 1909, el Col·legi d'Advocats de Barcelona, en el deganat de Joan J. Permanyer i Ayats, a moció de Francesc de P. Maspons i Anglasell, va reeditar els tres volums de la darrera estampació del dret compilat de Calalunya, en la imprempta d'Henrich i Companyia en Cª. Fou aleshores una obra monumental en facsímil per mitjà de fotogravat. La casa Guarro fabricà expressament el paper emprat en l'edició, amb la marca d'aigua que reproduïa l'emblema modernista que tenia en ús el Col·legi.
Al cap de 64 anys d'aquella reedició, les Constitucions i altres drets de Catalunya continuaven essent un llibre rar i introbable. Hi posa remei, de moment, aquesta reedició facsímil feta per Editorial Base l'any 1973, que s'exhaurí ben aviat.

Segons un antiquíssim usatge, ''cada nació escull la seva propia llei''. I és ben cert, car el que caracteritza una nacionalitat és el dret que ha creat, potser mes encara del que ho fa l'idioma. Amb paraules d'Enric Prat de la Riba, hom pot afegir que el dret és fruit de la consciència del poble, que, fent-lo a semblança seva i segons les seves necessitats, referma el seu sentit de nació. El nostre ordenament jurídic, que s'havia anat elaborant des de segles, ha subsistit en bona part fins avui, malgrat les envestides que ha anat rebent de l'assimilisme foraster.
La mentalitat jurídica catalana en l'estructuració de la fixació del dret que s'havia anat produint era de compilació, no de codificació. Amb aixó la normativa es podia tenir al dia, sense fer res més que anar introduint les noves constitucions i relegant el que s'havia exclòs de vigència. La darrera d'aquelles compilacions fou la que es portà a terme en compliment d'un capítol de la Cort General celebrada a Barcelona els anys 1701 i 1702, que els diputats i els oïdors del General del Principal de Catalunya -l'antiga Generalilal- feren estampar a despeses d'aquesta l'any 1704, en tres volums, sota el títol de Constitucions i altres Drets de Cathalunya, que tingué la validesa de text oficial.