Editorial Base

Aquesta obra aplega un centenar d’articles sota un nexe comú: la defensa de la normalitat social en l’ús de la llengua catalana. Aquesta aportació sobre un aspecte poc conegut de l’obra de Joan Triadú vol posar el focus en els interessos socials i culturals del pedagog, més enllà de la crítica literària que conreà tota la seva vida. Aquest centenar d’articles sobre llengua i cultura catalana han estat cercats i són presentats per l’historiador Josep M. Figueres posant l’èmfasi en la vessant reivindicativa, crítica i de sensibilització, i constitueixen un conjunt rellevant sobre la relació entre els poders públics i la realitat catalana de la segona meitat del segle xx. Procedeixen de tribunes en què col·laborà durant el període franquista en la defensa i promoció de valors culturals —como ara Ariel i Forja— i, durant el període posterior se centren especialment en la reivindicació —des de capçaleres com Serra d’Or i Avui—, per constituir així un valuós testimoni, amb la força d’una crònica periodística, sobre la voluntat de ser del poble català.

Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, 1921- Barcelona, 2010), crític literari, pedagog i mestre, tingué un destacat paper en la difusió del coneixement de la nostra llengua en els anys de persecució de la cultura i la identitat catalanes. Destacà en la docència i en la voluntat per assolir l’excel·lència com a resposta de la producció cultural catalana a una dictadura refinada i destralera alhora en la constant repressió de la cultura catalana. Peça fonamental dins Òmnium Cultural en la formació de mestres de català, la Institució cultural del CIC i l’Escola Thau com a centres docents exemplars, tingué també un paper rellevant en la formulació de la resposta al centralisme que perseguí i discriminà —i encara segueix en aquesta línia— el ple desenvolupament de la llengua catalana. Fou un dels impulsors del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs, certamen pel qual passaren les principals personalitats de les lletres catalanes. Fou l’artífex de la transformació d’aquest concurs en les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, i també destacà el seu suport als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili. Esdevingué un ferm altaveu de la reivindicació col·lectiva, en una coratjosa crida a la defensa de la normalització lingüística i l’ús públic de la llengua, tan sovint negligit. La seva bibliografia és nombrosa i en remarquem, a més dels volums memorialístics, els diversos aplecs d’articles, des de La literatura catalana i el poble (1961) fins al pòstum Atentament (2011), tot incidint també en Una cultura sense llibertat (1978). L’historiador Josep M. Figueres (Vilanova i la Geltrú, 1950), autor de l’edició de textos de Valentí Almirall, Lluís Companys, Lluís Capdevila, Manuel Carrasco i Formiguera i Hilari Raguer, ha tingut cura de la present edició.