La pena de mort va ser inusual a l’Europa medieval fins al segle XII. A partir d’aquest moment es va convertir en un instrument clau de govern de la societat europea i el podem estudiar en el cas de Catalunya a través de la seva rica i variada documentació inèdita. La pena de mort estava justificada pel dret romà; acceptada per la teologia i la filosofia per al bé comú; i utilitzada pels governants com a instrument per a la intimidació social. La pena de mort va ocupar un lloc important en el nucli de la ment medieval: la gent incloïa execucions en els acudits i les narracions populars, mentre que la forca omplia el paisatge.
Aquesta obra tracta del crim i la repressió per part dels poders a la Catalunya de la baixa edat mitjana. Un tema que fins ara només s’havia tractat molt parcialment i mai, com fa l’autor, extraient dades i fent la comparativa de tots els arxius al llarg del territori. L’anàlisi de l’aplicació de la pena de mort ens permet entendre el que va ser aquella Catalunya farcida de forques arreu del territori, amb uns poders en mans de senyors diversos —el rei, els nobles, els municipis— que establien clarament les diferents jurisdiccions. Tot això en el marc d’una societat temorosa d’enutjar Déu i de provocar el seu càstig, però que, alhora, gaudia amb la crueltat de la pena capital i assistia a les execucions com a una celebració.
Títol | La pena de mort a la Catalunya baixmedieval |
---|---|
Subtítol | Retrat d’una societat |
Autor | Sabaté i Curull, Flocel |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 172 |
Format | 15,5 x 23,5 cm |
---|---|
Pàgines | 532 |
Enquadernació | Tapa tova |
ISBN | 978-84-18434-46-4 |
Preu | 28,00 € |
Flocel Sabaté és catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de Lleida i doctor honoris causa per la Universitat Nacional de Cuyo, Argentina. Ha rebut els principals guardons a la investigació a Catalunya, com la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la promoció de la recerca universitària (2000) i el premi ICREA Acadèmia, en dues ocasions, el 2015 i el 2020. És director de la revista Imago Temporis Medium Aevum i president de l’Associació d’Historiadors de la Corona d’Aragó. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i corresponent a les acadèmies d’Història d’Espanya, França i Estats Units. Ha estat professor convidat en universitats i centres de recerca arreu del món, a llocs tan diversos com París, Tòquio, Lisboa, Cambridge, Mèxic o a la prestigiosa Universitat de Yale, als Estats Units.