La Festa de Treball ha estat la festa popular més gran celebrada a Catalunya, un lloc de trobada i de convivència on la gent progressista es reunia per compartir i debatre experiències i inquietuds i també per passar un cap de setmana d’esbarjo, en què les reivindicacions s’unien a activitats culturals, amb projeccions de pel·lícules i actuacions musicals, sovint de primer ordre.
El present llibre narra la història d’aquesta festa popular que organitzà el Partit Socialista Unificat de Catalunya, a Barcelona, entre 1977 i 1990 i posteriorment, Iniciativa per Catalunya entre 1991 i 1998. La Festa va sorgir en un moment de molta efervescència política, de grans mobilitzacions ciutadanes i de multituds que volien gaudir de les llibertats recentment reconquerides, ocupant el carrer, els espais públics, sentint-se protagonistes de la història.
Una festa que va ser l’activitat més multitudinària organitzada per una força política a Catalunya des de la recuperació de la democràcia fins als últims anys de la dècada dels vuitanta del segle passat. Un esdeveniment civil i social que, compaginant els aspectes lúdics, polítics i culturals, concentrava, any rere any, desenes de milers de ciutadans, superant el marc estrictament partidista del PSUC.
Aquest llibre parla d’aquesta cita de cada tardor, entre l’Onze de Setembre i la Mercè, i ho fa més enllà de la història del PSUC, de les vicissituds, els èxits o fracassos del partit dels comunistes catalans, evitant caure en la nostàlgia però recuperant per al lector d’avui un tros de la història popular del nostre país.
Títol | La Festa de Treball |
---|---|
Subtítol | La primera gran festa popular de la Catalunya democràtica |
Autor | Manuel Vicente Izquierdo |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 77 |
Format | 15,5 x 23,5 cm. 320 pàgines. |
---|---|
ISBN | 978-84-15267-28-7 |
Manuel Vicente Izquierdo (Barcelona, 1954) és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic d’ensenyament secundari. Ha escrit diversos articles i estudis, en el terreny de la història dels moviments socials de la Catalunya de l’últim terç del segle xix, en diverses publicacions de caire històric —entre d’altres, l’Avenç, Historiar o Millars. Destaca la publicació de la biografia Josep Llunas i Pujals (1852-1905). La Tramontana i el lliurepensament radical català (1999).
En l’actualitat centra els seus estudis en els anys de la Transició i en la història del Partit Socialista Unificat de Catalunya, en què va militar entre els anys 1976 i 1979.