Editorial Base

L’endemà de la desfeta de 1714, Catalunya va ser assimilada a Castella com a resultat d’una guerra perduda i després d’una repressió duríssima que va comportar la pèrdua de les institucions de govern, de les Constitucions de Catalunya i, a poc a poc, dels signes d’identitat nacional.

La construcció d’una fortalesa militar —la Ciutadella— va esdevenir un instrument per garantir la submissió de la capital, alhora que un símbol d’aquest intent de posar fi a la personalitat nacional de Catalunya.

L’enderroc de la Ciutadella, a partir del període de revolucions iniciades el 1835, es va convertir en objectiu dels moviments resistents a l’uniformisme i a l’opressió borbònica.

Aquest llibre constitueix una crònica fidel del que va ser i va representar la Ciutadella durant més de cent cinquanta anys, els que s’emmarquen entre dues dates simbòliques de signe oposat: 1714 i 1868. De la data de la desfeta a la d’una esperança que no va esdevenir realitat.

Manuel Pérez Nespereira (Barcelona, 1961) és doctor en història contemporània de Catalunya. Ha col·laborat en l’elaboració de diverses obres col·lectives, entre les quals destaquen Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1812-1975) i L’Ateneu i Barcelona, un segle i mig d’acció cultural. Entre la seva obra individual sobresurten La privatització de la follia (2003), La secessió catalana (2007) i Enric Prat de la Riba (2008), a més d’articles sobre història cultural i nacionalisme en diverses revistes especialitzades en història i pensament. L’any 2006 va obtenir el premi Projecte Prat de la Riba i La Nacionalitat Catalana, i el 2008 ha estat guardonat amb el Premi d’Articles Periodístics Prat de la Riba. És membre actiu del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals, que habitualment es reuneix a l’Ateneu Barcelonès.

• Cent llibres - Estiu 2009 - La selecció del teu llibreter
• El Temps - 5 de maig de 2009 - Crònica del que va ser i va representar la Ciutadella
• Avui - 13 d'abril de 2009 - La Ciutadella