Josep Maria Figueres publica diversos estudis sobre Companys i també els informes inèdits de seguiment de la policia de l'any 1920 al 1924.
L’autor, un dels més reconeguts estudiosos de Companys, ens apropa també a aspectes desconeguts de la figura del president de la Generalitat. Del revolucionari dels anys vint, crític amb la guerra del Marroc, empresonat en diverses ocasions, al Companys més popular, lluitador i, finalment, espiat i perseguit a la França de la Segona Guerra Mundial.
Títol | Lluís Companys. De la revolució social al nacionalisme |
---|---|
Autor | Josep Maria Figueres |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 131 |
Format | 15,5 x 23,5 cm., 150 pàgines |
---|---|
ISBN | 978-84-16166-71-8 |
Preu | 18 € |
Josep M. Figueres (Vilanova i la Geltrú, 1950). Historiador, és professor titular d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix la docència des del 1991. S’ha especialitzat en l’estudi del periodisme català i del catalanisme polític. Ha publicat Valentí Almirall, forjador del catalanisme polític (1985 i 2006), El primer congrés catalanista i V. Almirall (1985 i 2004), Guia bibliogràfica d’història de Catalunya (1993), 12 periodistes dels anys trenta (1994), Guia bibliogràfica d’Història de les Illes Balears i de les Pitiuses (1997), El primer diari en llengua catalana. Diari Català (1879-1881) (1999), Premsa i nacionalisme (2002), Història de Catalunya contemporània (2003), Madrid en guerra (2004 i 2006), Entrevista a la guerra. De Lluís Companys a Pau Casals (2007), Veus de l’exili. 20 testimonis de la diàspora catalana (2007), Periodisme en la Guerra Civil (2010), Pau Casals. Escrits i discursos (2010), Les cròniques de guerra de Lluís Capdevila (2011), El periodismo catalán. Prensa e identidad. Un siglo de historia (1879-1984) (2012). Té en curs d’edició l’obra completa de V. Almirall (2009- 2013). Ha tingut cura de les edicions facsímils de La Pàtria Catalana i de Cuca Fera. Ha recuperat sumaris de consells de guerra com els de Prat de la Riba (1996), Lluís Companys (1997) i M. Carrasco i Formiguera (1999). Director de Gazeta. Revista d’Història de la premsa i de la col·lecció «Memòria del segle XX». A Editorial Base ha publicat Grans moments de la història de Catalunya (2006) i La Veu de Catalunya (2014).