El llibre reprodueix documents inèdits que donen una nova visió de l’actitud de Francesc Cambó enfront del règim republicà, del seu pensament polític davant la crisi de juliol de 1936 i, tot plegat, ofereix una nova imatge d’aquest «penúltim Cambó».
El líder catalanista Francesc Cambó va ser també un dels referents polítics més emblemàtics de la dreta espanyola del primer terç del segle XX. És per això que resulta del més gran interès analitzar quina va ser la seva posició política en un moment cabdal, el que va des de la fi de la Dictadura de Primo de Rivera (gener 1930) fins a l’adveniment de la República (abril 1931), atès que ell mateix creia que «aquella era la meva hora».
L’obra de Borja de Riquer il·lumina amb noves dades, inèdites fins avui, l’actuació de Cambó, un polític considerat llavors la gran esperança dels sectors conservadors espanyols i de la Monarquia d’Alfons XIII. Enfront del que fins ara s’ha dit i el mateix Cambó ha deixat escrit a les seves Memòries, Riquer explica les causes reals (l’oposició dels sectors militars i civils més reaccionaris) que impediren que el líder catalanista assumís un lloc rellevant en el govern espanyol.
Títol | FRANCESC CAMBÓ |
---|---|
Subtítol | ENTRE LA MONARQUIA I LA REPÚBLICA |
Autor | Borja de Riquer i Permanyer |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 27 |
Format | 15,5x23,5cm. Pàgines: 200 |
---|---|
ISBN | 978-84-85031-83-2 |
ISBN ebook | 978-84-92437-86-3 |
Borja de Riquer i Permanyer (Barcelona, 1945) és catedràtic d’Història Contemporània de la UAB, i director del Servei de Documentació Bibliogràfica d’Història de Catalunya de la mateixa universitat. És especialista en història del segle xix, del catalanisme i del franquisme. Entre les seves obres més significatives cal esmentar: Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme, 1898-1904 (1977); «El franquisme i la transició democràtica, 1939-1986» i «La Catalunya autonòmica, 1975-2003», tots dos dins la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar (1989 i 2003), Espistolari polític de Manuel Duran i Bas: correspondència entre 1866 i 1904 (1990); L’últim Cambó, 1936-1947 (1996); Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya (2000). Ha dirigit l’obra Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (1995-99) i ha codirigit l’obra col·lectiva Catalunya durant el franquisme. Diccionari (2006).