Editorial Base

Antoni Rovira i Virgili presenta en aquesta obra, en paraules seves, «una descripció verídica, completa, documentada i concordada» dels esdeveniments del Corpus de Sang de Barcelona del 1640. Periodista, polític i assagista republicà, Rovira endegava amb aquesta obra el camí de la divulgació històrica concisa, rigorosa i amena. I ho feia al voltant d’un dels episodis més importants de la nostra història, la Revolució de Pau Claris, i en una data (1932) en què, amb la recuperació de la Generalitat, tot semblava possible de nou. Tot superant malentesos i interpretacions romàntiques o interessades, Rovira encetava també el camí de la renovació historiogràfica, dins els paràmetres del noucentisme i dels corrents més avançats d’Europa.

Agustí Alcoberro (Universitat de Barcelona)

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949). Periodista, historiador i polític. Fundador de la prestigiosa Revista de Catalunya i redactor de nombroses publicacions, com ara El Poble Català, L’Esquella de la Torratxa, La Veu de Catalunya i La Publicitat, entre d’altres. Diputat per Esquerra Republicana de Catalunya durant la Segona República, fou vicepresident del Parlament i n’assumí la presidència a l’exili. Al final de la Guerra Civil s’exilià a Montpeller i més endavant a Perpinyà. Rovira va ser un dels escriptors catalans més prolífics de la primera meitat del segle xx. Des de l’any 1991, la universitat pública de les comarques tarragonines porta el nom d’Universitat Rovira i Virgili (URV).