(EDICIÓ EXHAURIDA)
L’objectiu d’aquest llibre és presentar, seguint un mètode biogràfic estricte, la vida i l’acció política d’aquells homes i dones que varen exercir, d’una manera o una altra, responsabilitats de primer ordre en el govern de Catalunya. Des de Berà —el primer comte després de la conquesta carolíngia de Barcelona el 801— fins al darrer rei dels catalans, l’arxiduc Carles d’Àustria, Carles III, que serà reconegut com a monarca català des del 1705 fins al malastruc 11 de setembre de 1714. Aquesta darrera data, en posar fi a la dinastia dels sobirans de Catalunya, posa fi també al nostre llibre.
El llibre ofereix de tots ells una biografia que permet, d’una banda, seguir els grans problemes de tot ordre que va patir el país, i presentar, de l’altra, la manera com aquests representants reials varen fer-los front.
L’extensa profusió d’imatges i documents, molts d’ells inèdits, fruit d’una rigorosa recerca a museus i altres institucions, afegeixen a aquest llibre un indubtable valor artístic i d’investigació.
Bé que aquest llibre no és, ni ho pretén, una completa història de Catalunya, creiem que no és gens exagerat afirmar que, a través de la seva lectura, no s’escapa cap aspecte important del que va ser, en aquell llarg període de nou-cents anys, la història del nostre país: en l’etapa formativa, durant la qual els comtats varen donar lloc a un país independent; en els segles de plenitud nacional, tant econòmica com institucional i política; durant el difícil període de resistència als intents uniformitzadors dels monarques de la casa d’Àustria, i, per acabar, durant la Guerra de Successió amb les biografies de Felip V i de Carles d’Àustria, el rei dels catalans en aquell tràgic episodi.
Si bé entre el segle XI i el XV, els monarques catalans i també sovint les seves dones, varen dirigir el país en primera línia i de manera directa i presencial, a partir de Carles I i, sobretot, del seu fill Felip II, els reis varen absentar-se de manera gairebé permanent del país, seduïts per la vida política, social i cultural de Castella. En substitució d’ells, els seus delegats, els famosos i sovint controvertits virreis, foren els que varen regnar a Catalunya. El nostre llibre fa de tots ells una biografia que permet, d’una banda, seguir els grans problemes de tot ordre que va patir el país, i presentar, de l’altra, la manera com aquests representants reials varen fer-los front.
El testament de Jaume I va donar vida (1276) a la creació del regne de Mallorca en la persona del seu fill Jaume II. Va ser un Estat de vida efímera, que va viure una realitat política esquizofrènica entre els interessos més o menys legítims de França i de la Corona d’Aragó. A mitjan segle XIV, Pere el Cerimoniós va posar-hi fi per les armes. L’obra que teniu a les mans presenta també la biografia dels reis i reines d’aquell convuls i breu regne, tan íntimament relacionat sempre per vincles familiars amb la casa reial catalanoaragonesa.
A la darreria del segle XIII, el rei Pere el Gran va conquerir el regne de Sicília, on va governar una dinastia íntimament lligada a Catalunya. Aquest llibre s’ocupa també de presentar els integrants del llinatge regnant en aquell regne.
Si voleu RESERVAR un exemplar amb condicions especials de subscripció podeu trucar al 610.260.847 o enviar un correu electrònic a edicionsfacsimils@editorialbase.com
Títol | ELS COMTES-REIS DE CATALUNYA |
---|---|
Subtítol | MIL ANYS D'HISTÒRIA
(EDICIÓ EXHAURIDA) |
Col·lecció | Apographa Historica Cathaloniae |
Número | 19 |
Format | 40 x 55 cm, 325 pàgines impreses en paper de primera qualitat (Fedrigoni Stuco Old Mill 150 g bianco). |
---|---|
Enquadernació | Obra enquadernada en tela amb estampats daurats i encaixada en un estoig |
Tiratge | Edició limitada a 890 exemplars numerats |
ISBN | 978-84-16587-23-0 |
Dip.Legal | B-20.408-2016 |
Preu | Consultar |
Direcció: Jaume Sobrequés i Callicó
Coordinació: Mercè Morales Montoya
Genealogia: Armand de Fluvià
Mapes: Víctor Hurtado
Fotografia i coordinació d'imatges: Ramon Manent
Procedència de les imatges: Ramon Manent, fotògraf; Ajuntament de Vilafranca del Penedès; Archive de Toulouse; Archivo General de Simancas; Archivo Municipal de Jaca; Archives nationales de France. París; Arxiu de la Biblioteca Epistolar de Vic; Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona; Arxiu Capitular de la Seu de Lleida; Arxiu de la Catedral de Tortosa; Arxiu Històric de Barcelona; Arxiu Municipal de Girona; Arxiu Municipal de Lleida; Arxiu del Regne de Mallorca; Arxiu de la Universitat de Barcelona; Carles Aymerich, fotògraf; Joan Banjo, fotògraf; Francisco Bedmar, fotògraf; Biblioteca Apostòlica Vaticana. El Vaticà; Biblioteca de l’Abadia de Montserrat; Biblioteca de Catalunya. Barcelona; Biblioteca de la Fundación Lázaro Galdeano; Biblioteca general de la Universidad de Salamanca; Biblioteca Marciana. Venècia; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú; Biblioteca Nacional de España. Madrid; Bibliothèque de l’Institut National d’Histoire de l’Art.; Collection Jacques Doucet. París; Bibliothèque nationale de France. París; Bibliothèque Royale Albert I. Brussel·les; The British Library. Londres; Casa consistorial de Sevilla; Roser Casas, fotògraf; Certosa e Museo de San Martino. Nàpols; Col·lecció Aguas de Barbastro; Col·lecció Jordi Estruga; S. Comalat, fotògraf; Congreso de los Diputados. Madrid; CRAI. Biblioteca Universitària de Barcelona; Editorial Base. Barcelona; Generalitat de Catalunya. Centre de Restauració de Béns Mobles; José Garrido, fotògraf; Enric Gracia, fotògraf; Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona; Víctor Illera, fotògraf; Institut Cartogràfic de Catalunya; Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. Archivo Histórico Nacional. Madrid; Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. Arxiu de la Corona d’Aragó. Barcelona; Monestir de Santa Maria de Poblet; Musée Jacquemart-André. Institut de France. París; Musée del Louvre. París; Museo de Bellas Artes de Sevilla; Museo del Prado. Madrid; Museo de Zaragoza; Museu d’Art de Girona; Museu d’Art de Sabadell; Museu de Belles Arts de Castelló; Museu de Belles Arts de València; Museu Diocesà de Barcelona; Museu de Montesa; Museu de la Catedral de Girona; Museu d’Història de Catalunya; Museu Episcopal de Vic; Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona; Palacio del Senado. Madrid; Palau Mercader. Cornellà de Llobregat; Palazzo Ducale di Venezia; Patrimonio Nacional. Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial; Patrimonio Nacional. Real Armería del Palacio de Oriente. Madrid; The Paul Getty Library. Los Angeles; Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Barcelona; Reials Col·legis de Tortosa; J. M. Rosier, fotògraf; Pepo Segura, fotògraf; Mariona Sobrequés, fotògraf; Torrent, fotògraf; Universitat de Heidelberg; Victor & Albert Museum. Londres.