Editorial Base

Josep Clara (Girona, 1949), doctor en Filosofia i Lletres (secció Història) per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor titular d’història contemporània a la Universitat de Girona i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història. Dedicat des de 1970 a l’ensenyament en centres públics, com a investigador s’ha especialitzat en la història política i social del Sexenni Democràtic, la Segona República i el franquisme. Ha publicat una quarantena de llibres i més de dos-cents articles sobre temes de la seva especialitat.
Entre les seves publicacions més conegudes sobresurten El federalisme a les comarques gironines, 1868-1874 (1986), El partit únic. La Falange i el Movimiento a Girona (1935-1977) [1999], Epistolari de Josep Cartañà, bisbe de Girona (1934-1963) [2000], Ramon Vila, Caracremada, el darrer maqui català (2002), Aires de virrei. Alfonso Pérez-Viñeta, capità general de Catalunya, 1968-1971 (2003), Esclaus i peons de la Nueva España. Els batallons de treballadors a Catalunya (1939-1942) [2007], El militar que va creure en l’Aliança Obrera. León Luengo Muñoz (1897-1944) [2009], Els fortins de Franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans (2010), Santiago Sobrequés i Vidal. La història al servei d’un país (2011), Nazis a la frontera dels Pirineus Orientals (1942-1944) [2016] i Perseguits després de morts. La repressió franquista més aberrant (2018).
Així mateix, ha col·laborat en revistes com L’Avenç, Anales de Historia Contemporánea, Randa, Ebre 38, Estudis d’Història Agrària, Arxiu de Textos Catalans Antics, Revista Catalana de Teologia, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, etc.