Editorial Base

QUÈ FOU EL «6 D’OCTUBRE»? Constantment, la premsa i els comentaristes de les insistents tertúlies matinals de ràdio i televisió reiteren que el nacionalisme-independentisme català està atrapat en la dinàmica del 6 d’octubre de 1934. Que les forces polítiques i socials que el lideren actualment i les que l’encapçalin en el futur no seran mai prou decidides per actuar amb fermesa en la cerca d’un horitzó inequívocament independent per a Catalunya. Però, realment, què succeí en aquella data tan recordada? És tan transcendent que ha de perdurar i condicionar el present i el futur? És un exemple o referent ineludible? Hi ha punts de connexió entre 1934 i 2014?

Aquell vespre, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclamà l’Estat Català de la República Federal Espanyola. Mobilitzà una sèrie de forces que anaven dels separatistes de les Joventuts d’Esquerra Republicana - Estat Català als d’Unió Democràtica o Palestra i als rabassaires. Però quan arribà el moment culminant d’obrir foc contra l’exèrcit espanyol, ningú no volgué ser responsable de donar l’ordre. El govern català i els sectors separatistes s’arronsaren i fugiren per les «clavegueres». Alhora, certs sectors de l’obrerisme marxista —i alguns anarquistes— cregueren veure en aquell context conflictiu el moment per iniciar la revolució social tan anhelada. Cosa que feren a mitges i sense cohesió però que anticipà molts dels escenaris de l’estiu de 1936. Però què era allò: una revolució nacionalista o una revolta social? O només era el reflex català del conflictiu context espanyol i europeu d’entreguerres?

Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980). Llicenciat i doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professor lector en aquest centre. Ha centrat la seva trajectòria investigadora en diversos aspectes del nacionalisme català d’entreguerres. Autor de desenes d’articles i d’una dotzena de llibres entre els quals destaquen La nació imaginada (1931-1939). Els fonaments dels Països Catalans (2006), La creació del mite Companys (Base, 2009) i La Tercera Catalunya (1936-1940) (2013). Producte de les seves estades a Itàlia és remarcable l’obra Cataluña bajo vigilància. El Consulado italiano y el Fascio de Barcelona (1930-1943) (2009) que inicià una nova línia de recerques dedicades a les mirades internacionals de la Catalunya republicana i en guerra. És director del web www.documentsforhistory.com. Juntament amb Enric Ucelay-Da Cal ja ha col·laborat prèviament en l’edició de l’obra col·lectiva Contra Companys. La frustración nacionalista ante la Revolución (2012).

Manel López Esteve (Lleida, 1981). Llicenciat en Història per la Universitat de Lleida i doctor en Història per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra. És professor de la Universitat de Lleida i investigador del Centre d’Estudis dels Moviments Socials i de l’IUHJVV de la UPF. Ha centrat les seves investigacions en la història social i política de la Catalunya i l’Estat espanyol dels anys trenta, la conflictivitat agrària i la configuració dels antifeixismes en el període d’entreguerres. Amb Editorial Base publicà el llibre Els fets del 6 d’octubre de 1934 (2013), una obra innovadora i influent en l’estudi d’aquests esdeveniments.

Enric Ucelay-Da Cal (Nova York, 1948). Format a la Columbia University de Nova York als Estats Units, es doctorà amb la tesi Estat Català: The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism (1919-1933). Arribat a Catalunya el 1974, actualment és catedràtic emèrit d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, després d’una llarga trajectòria a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista de marcada influència en l’estudi del catalanisme radical entre d’altres múltiples temàtiques catalanes i espanyoles, és autor de centenars d’articles consultables a http://enricucelaydacal.weebly.com. Entre les seves monografies destaquen notablement La Catalunya populista: imatge, cultura i política a l’etapa republicana, 1931-1939 (1982) i El Imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España (2003).

• El País - 6 d'octubre de 2014 - Els enigmes del 6 d'octubre