Editorial Base

Els Principis de botànica funerària de Celestí Barallat, publicats per primer cop el 1885, són una contribució encara vigent a l’ideal del cementiri enjardinat. Aquest és el treball d’un erudit, amb grans coneixements botànics i funeraris, simbòlics i de la cultura clàssica. També és l’obra d’un «poe-ta de les tombes», la vida misteriosa del qual ha inspirat escriptors com Joan Perucho i Ferran Sáez Mateu. Ara el periodista Adolf Beltran dedica un estudi introductori a Celestí Barallat, que en revela dades desconegudes i que el situa en el seu context històric, sense que Barallat perdi el seu caràcter de personatge fascinant. Les il·lustracions de Lola Anglada acompanyen també aquesta primera versió en català d’un llibre tan preciós com singular. Els Principis de botànica funerària de Barallat són una lectura de gran interès per a tot lector curiós. De fet, per a qualsevol mortal.

Referències on-line

• "Perles de botànica funerària" al blog Els arbres, entre el cél i la terra
• "Reeditando los clásicos" al blog Hablemos de jardines
• Principis de botànica funeraria a TV3
• "Els deliciosos Principis de botànica funerària" al blog Totxos, totxanes i maons
• "Botànica funerària" al blog de Jordi Cervera

Celestí Barallat i Falguera va néixer a Barcelona el 1840. Advocat, poeta i publicista, va col·laborar a Lo Gay Saber, La Renaixensa i el Diario de Barcelona i va ser mantenidor dels Jocs Florals en dues ocasions. També va ser membre molt actiu de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques i de l’Ateneu. Regidor de l’Ajuntament i membre de la comissió de cementiris que va impulsar la construcció del de Montjuïc, la seva literatura funerària inclou dues necrològiques memorables, dedicades a Francesc Xavier Llorens i Barba i Josep d’Argullol, un tractat sobre el dret funerari romà de les XII Taules i l’assaig Shakespeare y Moratín ante la fosa y traducción al catalán de un cuadro de Shakespeare, a més dels Principis de botànica funerària. Joan Perucho li va dedicar el seu capítol d’Oscura turba de los más raros escritores españoles. Va morir el 2 de novembre, dia de Difunts, de 1905.

• El Punt Avui - 7 de febrer de 2014 - Menys estrany del que en diuen