Editorial Base

Josep Puig i Cadafalch fou president de la Mancomunitat de Catalunya a partir de 1917, quan succeí en el càrrec Enric Prat de la Riba, i fins que s’exilià a conseqüència del cop d’estat de Primo de Rivera, el 1923.

Per més que la seva tasca fos important com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona o com a diputat, a Catalunya i a Madrid, la seva acció com a president de Catalunya tingué una importància extraordinària, en recollir el testimoni de Prat de la Riba, de qui sempre es declarà devot i seguidor, i potenciar la Mancomunitat fins al límit del que fou possible.

Els seus escrits polítics, que constitueixen el tema central i la finalitat d’aquest llibre, són tant o més desconeguts que la seva tasca en aquest àmbit.

La llengua catalana, Catalunya com a nació, la visió cosmopolita del país i de la seva capital, l’educació i la responsabilitat social davant de l’anarquia, les relacions amb l’Estat espanyol, el dèficit fiscal i la capitalitat de Barcelona seran, entre d’altres, uns temes recurrents.

La seva defensa de l’obra de la Mancomunitat, davant de la campanya de desprestigi muntada a partir del cop d’estat de Primo de Rivera, és de lectura imprescindible.

Es pot dir que el pensament de Puig i Cadafalch i la forma d’entendre el servei a la seva pàtria catalana es reflecteixen amb claredat en el centenar llarg d’articles recollits en aquesta obra.

 

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 - Barcelona, 1956). Fou, a la seva època, l’intel·lectual català més conegut a l’estranger.

Exercí de polític, d’arquitecte, d’historiador de l’art i de l’arquitectura, de dissenyador, d’urbanista, de restaurador de monuments, de promotor cultural, d’arqueòleg i d’escriptor. I es pot afirmar que conreà tots aquests camps amb excel·lència. 

Amb raó, s’ha descrit la seva figura com a polièdrica i se l’ha comparat amb figures senyeres del Renaixement italià.

L’estudi introductori del Dr. Albert Balcells inclòs en el llibre explica, fil per randa, aquesta singular trajectòria i el seu llegat.

El vessant polític de Puig i Cadafalch és, amb tot, el més desconegut. Els seus escrits polítics, abrandats, són incisius, però farcits alhora d’una documentació, de tan completa, inusual. Sempre amb l’objectiu comú i permanent de construir Catalunya com una nació moderna, comparable a les més avançades del món.