Editorial Base

Al segle XX es van realitzar tres antigues aspiracions de l’esquerra: la democratització de les societats occidentals, l’alliberament nacional dels pobles colonitzats i l’emancipació de les dones. Però, amb l’enfonsament de l’URSS i del comunisme, va fracassar l’altra gran aspiració: la societat sense classes. L’agent del canvi, la classe obrera dels països industrials, va deixar de ser un subjecte polític unitari. En lloc de revisar la seva teoria per ajustar-la a la realitat, l’esquerra es va atrinxerar en una doctrina dogmàtica i un llenguatge hipòcrita. Va oblidar el seu programa originari de lluita de classes, que són universals, contra l’explotació i la desigualtat capitalistes, substituint-lo per un altre d’identitats culturals. El multiculturalisme era la manifestació del nou subjecte històric, el conjunt dels que Frantz Fanon anomena «els condemnats de la terra». Aparentment, a ningú se li va acudir que molts d’aquests «condemnats de la terra» volguessin imposar concepcions politicoreligioses que, si s’implantessin, suposarien un gran retrocés.

Ramón Cotarelo (Madrid, 1943) és catedràtic emèrit de Ciència Política de la UNED, escriptor i traductor. Ha publicat sobre diverses matèries, com ara ideologies, partits i sistemes polítics, i mitjans de comunicació, especialment en l’era digital. Així mateix, ha dedicat una atenció constant a les vicissituds de l’esquerra europea. El seu punt de vista personal, proper a aquesta orientació, el converteix en una mena d’“observador participant”. Posteriorment, va orientar el seu interès cap a la causa de l’independentisme català, fins al punt de traslladar-se a viure a Catalunya per integrar-s’hi. De fet, aquest llibre sobre l’esquerra en general aborda específicament la qüestió de les relacions entre l’esquerra i la independència de Catalunya.