Editorial Base

El rei Alfons el Magnànim és un dels personatges més grans de la nostra història. Va ser un rei certament valent, apassionat, molt culte, amb uns horitzons que miraven més enllà dels reialmes que li pertanyien i que va voler abastar més enllà. Home de gran cultura, passà els llargs anys de la segona part del regnat en els seus dominis italians del Regne de Nàpols, envoltat d’un impressionant estol de poetes i homes d’alta cultura del Renaixement italià. El Magnànim, nom amb què ha passat a la història, és el monarca més representatiu de l’esperit de l’Humanisme del seu temps. Durant la seva llarga absència a Itàlia, on morí el 1458, deixà el govern dels seus estats de la Corona d’Aragó, en mans de la seva dona, la reina Maria de Castella. El llibre de Brugada acosta el lector a la dimensió política i humana d'un dels personatges més rellevants de l’Europa del segle XV.

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé (Girona, 1959). Ha estat professor de llengua i literatura catalanes en diversos instituts d’ensenyament secundari. Llicenciat en filologia catalana i màster en introducció a la recerca. És membre de l’Institut d’Estudis Gironins. És autor de Conèixer Catalunya (1992), Nicolau Eimeric i la polèmica inquisitorial (1320-1399) (1998), Sarrià de Ter, el paper de la història (2006), Tirant lo Blanc, propostes didàctiques (2007), Joanot Martorell (1410-1465) (2021) Autor de la novel·la històrica Gervasius (2016) i del recull literari Poemes a Metimna (2018). Ha publicat articles de recerca històrica i de divulgació cultural a El Procés, Revista de Girona, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Quaderns de la Selva, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos i Parlem de Sarrià.