Editorial Base

Hom anomena genocidi, del grec γένος (‘estirp’, ‘gent’) amb el sufix llatí derivat de caedere (‘matar’), el fet delictiu d’exterminar un col·lectiu humà, amb la intenció de fer desaparèixer el grup del qual forma part, independentment que el lligam que uneix els seus membres sigui ètnic, nacional, religiós, polític o de qualsevol altre tipus. Segons el jurista Raphael Lemkin, creador del concepte i del mot, el genocidi no és sols una aniquilació física sinó un pla coordinat de diverses accions per a destruir els fonaments essencials de la vida de grups nacionals amb la finalitat d’aniquilar els grups mateixos. Els objectius d’aquest pla serien la desintegració de les institucions polítiques i socials, la cultura, la llengua, els sentiments nacionals, de la religió i de l’economia dels grups nacionals, i la destrucció de la seguretat personal, llibertat, salut, dignitat i fins i tot de les vides dels individus pertanyents a aquests grups.

« […] després d’uns minuts interminables van tornar i em van tancar en una cel·la, tot omplint-me d’insults masclistes i anticatalans. Al cap d’unes hores, quan ja no sabia si era de nit o de dia, però sí que sentia les hores que tocava el conegut rellotge de la Puerta del Sol, van començar els interrogatoris, els maltractes i la tortura. […] Aleshores vaig reclamar: “Quiero un abogado” i amb una enorme bufetada que em va tirar per terra, un dels policies va exclamar: “Yo soy tu abogado”».