Aquest llibre, escrit amb rigor i amb estimació cap al biografiat, presenta els tres aspectes que defineixen la vida i l’obra de l’eminent professor, historiador i ciutadà Santiago Sobrequés i Vidal (1911-1973): la seva dedicació abnegada i generosa com a catedràtic d’història de l’Institut d’Ensenyament Mitjà i del Col·legi Universitari de Girona; la magnitud de la seva obra científica com a medievalista; i el compromís cívic amb la seva ciutat natal i amb Catalunya durant els anys del franquisme. Més enllà del que va ser la seva trajectòria personal, la vida de Sobrequés es presenta com a paradigma del destí d’un jove catalanista i demòcrata que va fer la Guerra Civil amb l’exèrcit de la República, i que en els anys de postguerra va haver de refer, en tots els àmbits, material i professional, allò que havia assolit abans de 1936 i que el nou règim li havia arrabassat. Aquesta no és només la història de Sobrequés, és també la de tants milers de joves que varen haver de tornar a començar després de la desfeta de 1939.
Títol | Santiago Sobrequés i Vidal |
---|---|
Subtítol | La història al servei d'un país |
Autor | Josep Clara |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 80 |
Format | 15,5 x 23,5 cm. 440 pàgines. |
---|---|
ISBN | 978-84-15267-33-1 |
Josep Clara (Girona 1949), doctor en filosofia i lletres (secció d’història) per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor titular d’història contemporània a la Universitat de Girona. S’ha especialitzat en l’estudi del sexenni democràtic, la II República i el franquisme. És autor d’una trentena de llibres sobre aquests períodes, entre els quals cal remarcar: El federalisme a les comarques gironines, 1868-1874 (1986), El Partit Únic. La Falange i el Movimiento a Girona, 1935-1977 (1999), Girona, 1939: quatre sentències de mort (2001), Ramon Vila, Caracremada, el darrer maqui català (2002), Aires de virrei. Alfonso Pérez-Viñeta, capità general de Catalunya, 1968-1971 (2003), Marcel·lí Massana, l’home més buscat. Un mite de la guerrilla anarquista (2005), Esclaus i peons de la Nueva España. Els batallons de treballadors a Catalunya, 1939-1942 (2007), El militar que va creure en l’Aliança Obrera. León Luengo Muñoz, 1897-1944 (2009), Els fortins de Franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans (2010). Va ser membre de la redacció de Presència i de la Revista de Girona, i fou alumne de Santiago Sobrequés a l’Institut i al Col·legi Universitari de Girona.