Ferran Aisa presenta en aquest llibre una crònica trepidant dels tres anys de guerra a Barcelona, a través de l’Ajuntament de la ciutat i de les organitzacions que defensen l’esperit antifeixista de la República. La victòria de les forces populars sobre l’Exèrcit rebel fa que la revolució esdevingui una realitat amb la col·lectivització de les fàbriques, dels serveis públics i dels espectacles.
A partir d’octubre del 1936 els ajuntaments es reorganitzen seguint el model del Govern de la Generalitat: hi entren a formar part els sindicats i els partits polítics d’esquerres. La unitat municipal no es trencarà en tota la guerra, exceptuant la il·legalització del POUM per llei, que va afavorir l’enfortiment del Govern de la ciutat. El llibre aborda la relació de l’Ajuntament amb la Generalitat de Catalunya i amb el Govern de la República. També recull aspectes de la vida cultural, artística i quotidiana. La Guerra Civil va portar a Barcelona personatges com Ernest Hemingway, John Dos Passos, Nicolás Guillén, Errol Flynn, Indira Gandhi i John F. Kennedy.
Aquest llibre permet conèixer aspectes inèdits de l’organització municipal: el proveïment de la ciutat, la construcció de refugis antiaeris, les juntes de defensa passiva, els comitès revolucionaris de barriada i de Sanitat, el finançament, l’aixopluc als refugiats, l’ajuda de la rereguarda als infants, la solidaritat amb Madrid i Euskadi, el salvament del patrimoni, la recuperació dels arxius, etc. L’assaig d’Aisa no s’oblida tampoc dels horribles bombardeigs ni de la tasca que van desenvolupar des dels seus càrrecs els alcaldes Pi i Sunyer i Salvadó i els seus consellers-regidors. Una obra completa.
Títol | REPÚBLICA, GUERRA I REVOLUCIÓ |
---|---|
Subtítol | L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939) |
Autor | Ferran Aisa i Pàmpols |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 53 |
Format | 15,5 x 23,5 cm. 832 pàgines. |
---|---|
ISBN | 978-84-92437-25-2 |
Ferran Aisa i Pàmpols és un destacat estudiós de la història de Barcelona. Entre les seves obres més importants figuren Una història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 (Virus, 2000), Premi Ciutat de Barcelona d’Història 2000; El laberint roig, Víctor Colomer i Joaquim Maurín, mestres i revolucionaris (Pagès, 2005); La cultura anarquista a Catalunya (Edicions de 1984, 2006); La Internacional, el naixement de la cultura obrera (Editorial Base, 2007); La contrarevolució, els Fets de Maig de 1937 (Edicions de 1984, 2007); Les avantguardes, surrealisme i revolució (Editorial Base, 2008) i Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya (Edicions de 1984, 2007). És coautor amb Mei Vidal de Joan Salvat-Papasseit, l’home entusiasta (Virus, 2002); Camins utòpics, Barcelona, 1868-1888 (Edicions de 1984, 2004) i El Raval, un espai al marge (Editorial Base, 2006). També ha publicat tres poemaris: Rambla del Raval (Emboscall, 2003), Calidoscopi (Emboscall, 2005) i Terra de pas (Fonoll, 2008).