2n Premi d’Història de Catalunya Santiago Sobrequés i Vidal
Michel Zimmermann ha consagrat la major part de la seva obra historiogràfica a la Catalunya medieval, en particular als primers segles de la seva existència. En aquest llibre estudia el naixement, la «creació» de Catalunya, la formació d’allò que podríem denominar la identitat catalana; el sorgiment i la consolidació d’una comunitat humana caracteritzada per una llengua i uns costums comuns, amb institucions polítiques i formes d’expressió originals i un espai propi. Catalunya, doncs, existeix com a realitat humana, territorial, cultural i política. La seva gènesi, clarament un fenomen medieval, es produeix en una seqüència cronològica (segles viii-xii) que comprèn des de les primeres manifestacions històriques d’individuació de l’espai que esdevindria Catalunya fins al moment en què la difusió del nom demostra el reconeixement de la seva existència, un procés que culmina amb la presa de consciència col·lectiva i la identificació com a entitat política sobirana. Aquesta obra assenyala les etapes de la consolidació de Catalunya en el paisatge europeu com a col·lectivitat conscient de la seva identitat pròpia i reconeguda a l’exterior, un fenomen històric que podríem qualificar de «nacional» o «identitari» i que es reconstrueix a partir de la documentació, que aporta el punt de vista dels contemporanis sobre el seu univers quotidià.
Títol | Naixement de Catalunya |
---|---|
Autor | Zimmermann, Michel |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 189 |
Format | 15,5 x 23,5 cm |
---|---|
Pàgines | 684 |
Enquadernació | Tapa tova |
ISBN | 978-84-19007-64-3 |
Preu | 28,90 € |
Michel Zimmermann (Villefranche-sur-Saône, 1937). Especialista en la història medieval de Catalunya, és autor d’una trentena d’estudis dedicats a la política i la cultura catalanes durant l’alta edat mitjana (historiografia, aspectes socials i religiosos, diplomàtica, costums feudals, pensament polític...). Professor emèrit de la Universitat de Versalles a Saint-Quentin-en-Yvelines, també va exercir a la Universitat de París (Sorbona). Del 1971 al 1974 va viure a Barcelona com a becari de la secció científica de la Casa de Velázquez de Madrid. Membre corresponent de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1996. De la seva extensa producció historiogràfica cal destacar "En els orígens de Catalunya. Emancipació política i afirmació cultural", obra publicada a Barcelona l’any 1989, recull d’alguns dels seus principals articles sobre la política i la cultura medievals a Catalunya, i "Écrire et lire en Catalogne (IXe-XIIe siècle)" [2 vol., 2003].