Editorial Base

Durant l’edat mitjana, les llargues lluites entre els pobles que habitaven la península Ibèrica i els invasors islàmics van fer disminuir la població activa per al treball, de manera que es va incrementar el costum de retenir com a esclaus els presoners de guerra. L’historiador Joaquim Miret i Sans, membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans, explica que a l’Europa feudal només hi havia esclaus als regnes hispànics i als països mediterranis, pel contacte amb ètnies del nord d’Àfrica. Una esclavitud que ja troba documentada a finals del segle x i que s’estén al llarg de tota l’edat mitjana. Cap al final d’aquesta època, ja als segles xiv i xv, els catalans s’abastiren al mar Egeu d’esclaus orientals (tàrtars, russos, circassians...) i comerciaren amb Gènova i Sicília per adquirir-ne de l’àrea dels Balcans. L’esclavitud tingué a Catalunya causes purament econòmiques: l’enorme desproporció de l’extensió territorial i la densitat de la població feia forçós acudir a la servitud, tant pel que fa al conreu de la terra com a diversos oficis manuals i el servei domèstic.

Joaquim Miret i Sans (Barcelona, 1858-1919) va ser historiador, documentalista, secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre fundador, el 1907, de l’Institut d’Estudis Catalans. Tot i que era advocat de formació, es va dedicar a l’estudi de documents religiosos i notarials medievals i va descobrir un dels textos catalans més antics, les 'Homilies d’Organyà'. Va ser autor de les biografies de grans personalitats històriques com ara Alfons I (1904) i Jaume I (1918). Entre les obres que va escriure, al marge de la present, escrita originalment en castellà i que Editorial Base publica per primera vegada en català, destaquen Sempre han tingut bec les oques. 'Apuntacions per la història de les costumes privades' (1905-1906) i 'Les cases de templers i hospitalers en Catalunya' (1910). Al llarg dels anys, un segle després de la seva mort, la seva influència perviu en l’obra d’historiadors d’arreu del món.