Editorial Base

Aquesta obra és una narració en la qual Teresa Vinyoles enllaça el passat amb el present en el context d’una epidèmia de pesta que, acompanyada d’una severa carestia de pa, va tenir lloc a Barcelona l’any 1375.

Escrita en forma d’història novel·lada, té com a protagonistes tres dones: una vídua noble, dama de la reina Elionor de Sicília; una dona de la burgesia, casada amb un mercader i funcionari, i la filla d’un menestral, un terrissaire. L’acció es desenvolupa dins la ciutat emmurallada, als carrers Ample, Regomir, Escudellers, als barris de la Ribera, el Raval i a les hortes de Sant Pau.

La vida i la mort entre horts i vinyes és fruit d’una meticulosa recerca documental basada en textos medievals. És la crònica de la vida quotidiana d’unes dones que van viure a Barcelona a les darreries del segle XIV. L’acció es basa en el contingut d’unes cartes privades i uns processos judicials que l’autora enllaça de manera magistral.

Al darrere d’aquest relat hi ha anys de recerca en els arxius del país, i s’hi senten les veu d’aquells que varen viure en l’escenari configurat al llarg del llibre.

Teresa Vinyoles Vidal, doctora en història, va ser professora titular del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals. És esposa, mare i àvia. Pionera en la recerca sobre història de les dones, que va iniciar l’any 1969, és codirectora del Diccionari Biogràfic de Dones, patrocinat per la Generalitat de Catalunya. Altres línies de recerca tenen a veure amb la història de Barcelona, de la vida quotidiana, de la infància i la didàctica de la història. Entre les seves obres destaquen 'Les barcelonines a les darreries de l’edat mitjana' (1976), 'La vida quotidiana a Barcelona vers 1400' (1985), 'L’amor i la mort al segle XIV. Cartes de dones' (1996), 'Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques' (2002), 'Història de les dones a la Catalunya medieval' (2005) i 'Les veus de les malmaridades' (2011).

• Ara - 03/07/2020 🔗 - Tres dones durant l’epidèmia del 1374