Una anàlisi del procés de construcció de la Catalunya moderna a la tardor de l’edat mitjana.
Assaig sobre la construcció de la Catalunya moderna que sorprendrà tant pel seu rigor com pel coratge interpretatiu de l'autor. No és un llibre més sobre la història de Catalunya. És una nova interpretació sobre un període que va canviar la història del país. L’autor fa una anàlisi del procés de la construcció, al segle xv, de la modernitat en la història de Catalunya, quan el país coronà la revolució social amb l’alliberament dels pagesos sotmesos a servitud; enfortí l’acarament amb la Monarquia a través del pactisme; impulsà una estructura confederal sense precedents a Europa; organitzà un sistema fiscal capdavanter a la Península; instaurà un sistema universitari modèlic, o, abans que en cap altre estat peninsular, obrí les portes a l’entrada de l’Humanisme i al Renaixement. L’autor analitza la passa enrere que, en tots els aspectes, el país va fer durant els segles xvi i xvii.
Títol | Catalunya, un país modern |
---|---|
Subtítol | Quan s'afermà la identitat nacional al segle XV |
Autor | Sobrequés i Callicó, Jaume |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 157 |
Format | 15,5 x 23,5 cm |
---|---|
Pàgines | 196 |
Enquadernació | Tapa tova, cosit, amb solapes |
ISBN | 978-84-17759-41-4 |
Preu | 19,95 € |
Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 1943) ha estat catedràtic d’història de Catalunya a la UAB i és director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (IEC). Ha estat director del Museu d’Història de Catalunya (2000-2008), senador (1977-1982) i diputat al Parlament de Catalunya (1988-1995). Va ser membre de la Comissió dels Vint, que va redactar l’Estatut d’Autonomia del 1979. Ha dirigit la Història de Barcelona, 8 vol. (1991-1997). És autor de: La guerra civil catalana del segle xv (1973), amb Santiago Sobrequés i Vidal; Catalunya i l’Estatut d’Autonomia (1976); El pactisme a Catalunya (1982); L’Estatut d’autonomia de Catalunya, 4 vol. (1982), amb Sebastià Riera i Viader; Antoni Rovira i Virgili. Història i pensament polític (2002); La fi del silenci. La recuperació de la Generalitat i el retorn de Tarradellas (2002); 1941. Un opositor català durant el franquisme (2005) i és coautor, amb Mercè Morales, de Manual d’autonomia (2003), La Generalitat a l’exili (2008) i Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya (2011), i, amb Ramon Sarobe, d’Hug Roger III. Epistolari de guerra del darrer comte de Pallars. 1451-1500 (2008). Les seves darreres obres són: Estudis d’Història de Catalunya, 2 vol. (2008 i 2010); Orígenes hispanos de California (2010); L’Estatut de la Transició. L’Estatut de Sau, 1978-1979 (2010) i Consolidació i majoria d’edat del fet identitari català, 1410-1714 (2015). Darrerament dins d’aquesta col·lecció ha publicat Cap a la llibertat (2013), Espanya contra Catalunya (2014), Una Nova Planta contra Catalunya (2015) i La gran ignomínia (2018).