Editorial Base

Cal situar aquest llibre d’un jove Soldevila com el punt de sortida de les seves obres de síntesi sobre la vida i el regnat de Jaume I, obres d’aquest gènere que anirà fent en el futur. Al darrere de molts episodis de l’apassionant, llarga i complexa acció política del monarca de què ens parla Soldevila, ja hi havia, com a fonaments i pilars del seu relat, estudis monogràfics de gran novetat. Aquest llibre resulta de lectura agradable i planera. No sense raó s’ha dit sovint que Soldevila és un dels historiadors contemporanis que escrivia amb un estil propi d’un gran narrador. Soldevila va practicar també el relat literari i la poesia. 

Jaume Sobrequés i Callicó (Centre d’Història Contemporània de Catalunya)

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1894-1971). Se’l considera un dels més destacats historiadors de Catalunya. Fou professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (1931-1938) i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1947). Les seves obres més importants són Història de Catalunya (1934-1935, nova edició ampliada en 1962-1963) i la monumental Historia de España (1952-1959), la primera gran síntesi del passat espanyol que incideix en el paper de la història de la perifèria peninsular.

És autor de diverses biografies de Jaume I i de Pere el Gran: Vida de Jaume I el Conqueridor (1958), Vida de Pere el Gran i d’Alfons el Liberal (1963), Els primers temps de Jaume I (1968). Va dirigir l’obra Un segle de vida catalana (1961), que va tenir una gran difusió, Història dels catalans (1961-1970) i Moments crucials de la història de Catalunya, conjuntament amb Jaume Vicens i Vives (1962). Bona part dels millors historiadors catalans dels nostres dies es reclamen deixebles de Soldevila.