Editorial Base

Deixeble de Jordi Rubió i Ferran Soldevila als Estudis Universitaris Catalans, Miquel Coll i Alentorn és el darrer i més jove d’aquella generació de grans historiadors catalans (Rubió, Nicolau, Abadal, Rovira, Soldevila) que van començar a investigar i publicar abans de la guerra i que van continuar fent-ho després, alguns no sense dificultats. Ells serien l’enllaç necessari amb les generacions posteriors, les de Jaume Vicens i Santiago Sobrequés i els seus deixebles. 

L’especialitat de Coll va ser l’estudi de les fonts narratives medievals, les cròniques i les llegendes, un vessant de la historiografia que al seu temps va ser l’únic o quasi l’únic a conrear. Ho va fer de manera magistral. L’estudi d’aquestes fonts, de la seva redacció i el seu contingut, li va donar un extraordinari coneixement de la història de Catalunya, sobretot de la medieval, del qual derivaren nombroses col·laboracions editorials, articles i llibres d’alta qualitat com el present, així com les classes d’història dels Països Catalans i d’historiografia que impartí amb saviesa a la Universitat de Barcelona. 

Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 1904-1990). Historiador i polític. Membre d’Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya entre els anys 1984 i 1988. Autor de nombrosos assajos sobre la Catalunya medieval, Coll i Alentorn contribuí en gran mesura, durant els anys foscos del franquisme, a la difusió de la cultura catalana des d’institucions com l’Institut d’Estudis Catalans, els Estudis Universitaris Catalans, la Societat Catalana d’Estudis Històrics i la Secció de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.