Editorial Base

Des que l’any 1879 un jove Rubió, escorcollant la biblioteca de Víctor Balaguer, descobrí casualment un volum en grec que li interessà vivament, Els catalans a Orient, d’Epaminondas Stamatiadis, decidí dedicar els esforços de tota una vida a estudiar la presència catalana a Grècia en el segle XIV. Rubió s’interessà per una de les pàgines més glorioses de la nostra història, quan els catalans senyorejaren la terra dels déus i dels herois. El llibre recull aquella odissea militar, que no és abordada només des d’un punt de vista històric, sinó també literari i cultural.

Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 1856 – Barcelona, 1937), historiador. El 1885 era catedràtic de literatura general a la Universitat d’Oviedo, i, en poc temps, de Barcelona. El 1889 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Des del 1904 impulsà els Estudis Universitaris Catalans i el 1906 fou vicepresident el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Va ser el primer president de l’Institut d’Estudis Catalans. Les seves recerques sobre la cultura grega, permeteren traduir al català i al castellà Anacreont i autors contemporanis com Dimitrios Vikelas, Geòrgios Viziïnó, Argyris Eftaliotis, Georgios Drosinis i Dionisios Salomós. Rubió va ser un dels pioners de la recerca sobre la presència catalana al Ducat d’Atenes i Neopàtria. Entre les seves obres destaquen: La expedición y dominación de los catalanes en Oriente juzgados por los griegos (1887), Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte (1879), El Renacimiento clásico en la literatura catalana (1889), Novelas griegas. Traducidas directamente del original (1893),  Els governs de Matheu de Moncada i Roger de Llúria a la Grècia catalana (1359-1370) (1912), Joan I humanista i el primer període de l'Humanisme català (1918), La Grècia catalana des de la mort de Frederic III fins a la invasió navarresa (1377-1379) (1920), Documents per la història de la cultura catalana medieval (1907-1921), Del nombre y de la unidad literaria de la lengua catalana (1930), Diplomatari de l'Orient català (1301-1409) (1947), reeditada el 2001 per l’Institut d’Estudis Catalans.