Robert Surroca ens explica la historia de la Diada des dels primers actes celebrats el 1886 als caiguts l’11 de setembre de 1714 i les primeres corones de flors dipositades a la estàtua de Casanova fins a la seva normalització el 1977, després d’haver estat prohibida per Franco gairebé quaranta anys. Un viatge apassionant per una commemoració que des dels primers dies es va caracteritzar per una potent reivindicació del fet identitari català. Bé a la clandestinitat, a l’exili o sota vigilància, la Diada mai no va deixar de celebrar-se i ha estat un dels vehicles de l’expressió més viva del sentiment patriòtic dels catalans. El llibre s’acompanya de més de 250 il·lustracions.
Títol | La Diada |
---|---|
Subtítol | L'Onze de Setembre a través de la història |
Autor | Robert Surroca i Tallaferro |
Col·lecció | Base Imatges |
Format | 27 x 24 cm., 264 pàgines. |
---|---|
Preu | 28,90 € |
Robert Surroca i Tallaferro, neix a Barcelona el 1934 de pares cerdans, continua l'ofici familiar de cansalader. El 1960 ingressa al Front Nacional de Catalunya des d'on participa en tota mena de tasques i campanyes en defensa de la nostra pàtria i de les llibertats democràtiques i socials fins la mort del dictador. Al FNC ocupa diferents càrrecs en el Consell Nacional i el Comitè Executiu, és membre de la Secció de Coordinació Comarcal, a partir de 1963 es fa càrrec de l'aparell clandestí de l'organització i el 1965 organitza els passos clandestins de frontera.
Col·labora en la biografia de Francesc Macià que edita el FNC a París i es cuida del seu ingrés a l'interior. A l'acabament de la dictadura organitza diverses exposicions sobre el tema d'aquest llibre. Ha publicat articles en diaris i revistes d'història. Col·labora en els opuscles dominicals del Correo Catalán "Històries de la clandestinitat". Ha participat amb ponències en seminaris sobre la lluita contra la dictadura i l'exili català. Fou candidat per Catalunya Lliure a les eleccions al Parlament EUropeu de 1988.
Ha publicat els llibres Catalunya a Companys (1990), Prensa catalana en México (1906-1976) (2000), Premsa catalana d'exili i l'emigració (1861-1976) (2004), La Catalunya Resistent (allò que la transició ens ha amagat) (2005) i Joan Ballester i Canals (2007). Ha coordinat Memòries del Front Nacional de Catalunya, cavalcant damunt l'estel.