Josep Maria de Porcioles i Colomer (1904–93), alcalde franquista de Barcelona durant el període 1957-73, ha estat objecte de reflexions per part de col·laboradors fidels, de rivals dins de l’entramat del règim franquista i d’opositors antifranquistes. Aquest llibre contrasta aquestes visions a partir de tres eixos: l’origen del personatge abans d’esdevenir alcalde, l’entramat governatiu en el que va treballar, i el paper que va jugar en un món en el que ningú –ni el mateix Porcioles, digues el que digués- no podia apostar de debò per una opció reformista i catalanista, perquè mancava la condició imprescindible: la democràcia política. El llibre de Martí Marín és una contribució de primer ordre al coneixement de la ideologia d’un sector important de la burgesia catalana durant el franquisme.
Títol | PORCIOLES |
---|---|
Subtítol | Catalanisme, clientelisme i franquisme |
Autor | Martí Marín i Corbera |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 9 |
Format | 15,5x23,5 cm. 200 pàgines |
---|---|
ISBN | 978-84-85031-47-4 |
ISBN ebook | 978-84-10131-25-5 |
Dip.Legal | B-5608-2005 |
Martí Marín Corbera (Sabadell, 1965) és doctor en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (1993) i professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la mateixa universitat (1994). Ha treballat sobre el poder i les formes de govern territorial en el període franquista, tema de la seva tesi doctoral, publicada com Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979 (2000). En els darrers temps ha orientat la seva recerca cap a l’anàlisi de la immigració a Catalunya en el periode franquista, fruït de les quals ha estat l’exposició innaugural del Museu d’Història de la Immigració a Catalunya (MHIC), D’immigrants a ciutadans. La immigració a Catalunya del franquisme a la recuperació de la democràcia (2004/05). Ha publicat a revistes com L’Avenç (1992, 1995, 1998, 2002 i 2005), Recerques (1992, 1995), Hispania (1998) i Estudis d’Història Agrària (2004), entre d’altres, i a obres col·lectives com El catalanisme conservador (1996), els volums 10 i 11 d’Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (1997 i 1998), Les ruptures de l'any 1939 (2000) i Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme. Balanç historiogràfic i perspectives (2001).