Els governadors civils, figura política creada a la Constitució de 1812, varen marcar l’evolució de l’Estat espanyol cap a una estructura centralitzada i militaritzada, de caràcter excloent i poc integrador. L’ordre públic esdevingué una problemàtica decisiva del càrrec, sobretot a Barcelona —la província més conflictiva d’Espanya—, que sovint determinà la inestabilitat del govern central. El governador civil era un càrrec escassament professionalitzat, abocat a defensar els interessos del partit i a contactar amb les elits provincials, i es va trobar sovint subordinat al capità general, veritable poder fàctic de l’Estat a Catalunya. El franquisme reforçà la institució, i en radicalitzà el seu contingut centralitzador i repressiu.
Títol | L'Estat a Barcelona |
---|---|
Subtítol | Ordre públic i governadors civil |
Autor | Manel Risques |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 91 |
Format | 15,5 x 23,5 cm. 336 pàgines. |
---|---|
ISBN | 978-84-15267-68-3 |
Preu | 20€ |
Manel Risques i Corbella (Barcelona, 1952) és professor titular d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (GREF) i del Centre de Estudis de l’Època Franquista i Democràtica (CEFID). Les seves principals línies d’investigació han estat la política d’ordre públic, l’Administració, les forces policials i la repressió política, i els moviments socials en la dinàmica històrica. Entre les seves publicacions destaquen El Govern Civil de Barcelona al segle XIX (1995), Temps d’amnistia (2001), Procés a la Guàrdia Civil (2001), El triomf de la memòria. La manifestació de l’11 de setembre de 1977 (2002), Identitat democràtica o tradició espanyolista. La repressió sobre els Mossos d’Esquadra a la postguerra (2003) i El Palau de la Duana. De Govern Civil a Delegació del Govern (2008). Ha dirigit Història de la Catalunya contemporània (1998, 2006), Un segle d’història de Catalunya en fotografies (2010-2012) i ha participat en l’elaboració de llibres de batxillerat (Vicens Vives) i en diverses obres col·lectives entre les quals destaquen Les ruptures de l’any 1939 (2000), Una inmensa prisión (2003), Visca la República! (2007), El Estado y la memoria (2009) o La ciutat i la memòria democràtica (2009). Comissari de diverses exposicions (com Les presons de Franco o En transició) va elaborar el projecte Montjuïc, espai de memòria (2009) i ha dirigit el projecte sobre els espais de memòria de la ciutat de Barcelona. Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona (1994), el Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2004) i el Premi UPEC 2011 («Generació TOP»).