La desfeta catalana de l’onze de setembre de 1714 davant dels exèrcits borbònics de Felip V va comportar la destrucció de l’estat català independent, l’assimilació de l’estructura política i econòmica de Catalunya a la de Castella i una de les més dures repressions que Catalunya ha patit al llarg de la seva història, només comparable amb la que seguí després de la desfeta de 1939. Aquest llibre és una crònica dels anys dramàtics que va viure el país després de la caiguda de Barcelona aquell 11 de setembre de 1714. La lectura dels documents originals publicats mostren amb tota la seva cruesa el que va ser l’esforç titànic dels catalans per resistir als exèrcits borbònics, i l’abast de la repressió contra Catalunya. La seva lectura constitueix una experiència dolorosa pels catalans i dóna ales i arguments a aquells que treballen per la plena reconstrucció nacional catalana.
Títol | L’Onze de Setembre i Catalunya |
---|---|
Subtítol | Guerra, resistència i repressió |
Autor | Jaume Sobrequés i Callicó |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 71 |
Format | 15,5 x 23,5 cm. 136 pàgines. |
---|---|
ISBN | 978-84-92437-97-9 |
Preu | 16 € |
Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 1943) és catedràtic d’història de Catalunya a la UAB i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (IEC). Ha estat director del Museu d’Història de Catalunya (2000-2008), senador (1977-1982) i diputat al Parlament de Catalunya (1988-1995). Va ser membre de la Comissió dels Vint, que va redactar l’Estatut d’Autonomia de del 1979). Ha dirigit la Història de Barcelona (1991-1997). És autor de: La guerra civil catalana del segle XV (1973), en col·laboració amb Santiago Sobrequés i Vidal; Catalunya i l’Estatut d’Autonomia (1976); El pactisme a Catalunya (1982); L’Estatut d’autonomia de Catalunya (1982) 4 vols. (en col·laboració amb Sebastià Riera i Viader); Antoni Rovira i Virgili. Història i pensament polític (2002); La fi del silenci. La recuperació de la Generalitat i el retorn de Tarradellas (2002); 1941. Un opositor català durant el franquisme (2005) i és coautor, amb Mercè Morales, de Manual d’autonomia (2003) i La Generalitat a l’exili (2008), i, amb Ramon Sarobe, d’Hug Roger III. Epistolari de guerra del darrer comte de Pallars. 1451-1500 (2008). Les seves darreres obres són: Estudis d’Història de Catalunya, 2 vols. (2008 i 2010); Orígenes hispanos de California (2010); i L’Estatut de la Transició. L’Estatut de Sau, 1978-1979 (2010). Amb M. Morales ha tingut cura d’editar: Jaume Vicens i Vives, Girona (2010) i Jaume Vicens i Vives. Visions sobre el seu llegat(2010).