Amb motiu de commemorar-se el centenari del naixement de l’eminent historiador Jaume Vicens i Vives, Editorial Base publica un extens volum que conté allò que en els darrers cinquanta anys —des de la seva mort, el 1960, fins avui— han escrit sobre Vicens i Vives historiadors, pensadors, sociòlegs, polítics, economistes i periodistes, parlant de la seva vida científica, acadèmica i cívica, i sobre la seva obra erudita. Des de posicionaments historiogràfics i polítics diversos, gairebé tots coincideixen a atorgar a l’obra de Vicens un caràcter rupturista i innovador que va canviar la manera de fer història al nostre país, acostant-lo als corrents historiogràfics més exigents de l’Europa del seu temps. L’obra constitueix sense cap mena de dubte l’aportació de més valor que s’ha fet per entendre què va representar Vicens per a Catalunya en uns anys difícils. Els historiadors Jaume Sobrequés i Callicó i Mercè Morales i Montoya, en un estudi introductori acosten l’obra i la vida de Vicens al lector interessat pels grans personatges de la Catalunya contemporània.
Títol | JAUME VICENS I VIVES |
---|---|
Subtítol | Visions sobre el seu llegat |
Autor | Diversos autors |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 69 |
Format | 15,5 x 23,5 cm. 800 pàgines. |
---|---|
ISBN | 978-84-92437-41-2 |
Jaume Vicens i Vives (Girona, 1910 - Lió, 1960) va ser catedràtic d’Història Universal de les Edats Moderna i Contemporània de la Universitat de Barcelona (1948) i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1958). Ha estat considerat el més eminent renovador de la ciència històrica peninsular del segle xx, en la qual introduí la importància dels factors econòmics i socials. Juntament amb Santiago Sobrequés i Vidal va ser el renovador dels manuals d’història de batxillerat. Fundà l’Editorial Teide el 1941. La solidesa de la seva obra científica ha resistit el pas dels anys i, en molts aspectes, continua essent avui un punt de referència obligat. La seva mort prematura, amb només cinquanta anys d’edat, va trasbalsar el món acadèmic. A Catalunya fou una pèrdua inestimable, atès que era vist per molts com un dels homes cridats a liderar el canvi polític de la dictadura a la democràcia.