Editorial Base

Aquest volum reuneix un conjunt d’assaigs, escrits en èpoques i en ocasions molt diverses, que pretenen ser una proposta de lectura històrica, no una juxtaposició mecànica i descriptiva o ideològica de monografies sobre les grans figures, ni sobre els moviments estètics en lliça. En la introducció, l’autor estableix el caràcter general de la proposta. I en els catorze assaigs o fragments que configuren la seva artilleria, aprofundeix en els punts que considera més rellevants.

Els catorze assaigs s’agrupen en dues parts: la primera, sobre l’aventura de la idea de «modernitat», i la segona, sobre el bloqueig franquista i la voluntat de supervivència. S’afegeix a la primera un assaig sobre una ramificació literària que no s’ha tingut fins ara gaire en compte, la produïda en terres de l’Amèrica Llatina abans de l’arribada de l’exili republicà del trenta-nou i que, sens dubte, li va fer de suport. I, a la segona, unes reflexions generals fetes en els inicis de la democràcia que, en certa mesura, poden servir d’epíleg.

Els assaigs o fragments, tot i ser responsables d’ells mateixos, es complementen els uns als altres i, si es llegeixen dins el marc fixat en la introducció i s’estableixen entre ells les connexions oportunes, poden donar una idea aproximada i en viu del que ha estat la literatura del darrer segle. En definitiva, una obra que ve a omplir buits, que ofereix una visió innovadora del que ha estat la literatura catalana del segle XX, des del modernisme del tombant de segle fins a la contracultura dels anys setanta, i que culmina amb una reflexió sobre el present i el futur de la cultura i la llengua catalanes.

Joaquim Molas (Barcelona, 1930) és historiador de la literatura i crític literari. L’any 1958 es doctorà en filologia romànica amb una tesi sobre el poeta medieval Lluís Icart. Deixeble de Martí de Riquer i de Jordi Rubió i Balaguer, la coneixença de Carles Riba li va permetre endinsar-se en els viaranys de la crítica literària. Interessat de primer en la literatura medieval, arran de la influència de Jaume Vicens i Vives i del contacte amb poetes com J.V. Foix, Salvador Espriu i Joan Oliver, derivà cap a la moderna i contemporània.

Professor universitari i articulista en diverses revistes culturals, esdevingué des dels anys seixanta una figura cabdal en l’àmbit de la crítica i l’estudi de la literatura. Actiu també en el camp editorial, codirigí l’any 1979 el Diccionari de la literatura catalana, i dirigí dues col·leccions emblemàtiques d’Edicions 62, «Les millors obres de la literatura catalana» i «Les millors obres de la literatura universal», a més dels volums VII-XII de la Història de la literatura catalana iniciada per Martí de Riquer i continuada per Antoni Comas. Entre la munió d’obres que ha publicat, destaquen diversos estudis sobre Jacint Verdaguer —de qui, juntament amb Isidor Cònsul, va tenir cura de l’obra completa—, assajos sobre Apel·les Mestres, l’edició de les Poesies de Joan Salvat-Papasseit i l’estudi sobre La literatura catalana d’avantguarda 1916-1938. La seva magna Obra Crítica I i II<(i> comprèn monografies dedicades a autors i moviments representatius del segle xx i el llibre Fragments de memòria aplega fulls del seu dietari personal. El 2003, amb Enric Bou, va publicar La crisi de la paraula, una antologia i estudi, que comprèn totes les llengües i totes les èpoques, de la poesia visual. Ha estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1998), la Creu de Sant Jordi (1999), la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona (2002) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2003). El 2006, la Universitat de Lleida el va investir doctor honoris causa.

• Lectures - Novembre de 2010 (2) - Dos nous llibres de Joaquim Molas
• De Bat a Bat - 8 d'octubre de 2010 - L'obra d'un arquitecte
• La Vanguardia - 4 d'agost de 2010 - Joaquim Molas recopila en tres libros una selección de sus ensayos literarios
• Catalunya Cristiana - 22 d'abril de 2010 - Visió innovadora